En una realitat alternativa, de petit em regalen una raqueta d’esquaix en lloc d’una pilota de futbol. En una plàcida existència, de nen em porten de visita al zoo, de pícnic a una pineda o de viatge a Talavera, amb una gorreta amb visera, i no al camp de futbol de la meva ciutat, les tanques, els focus i el ciment. En aquesta vida paral·lela, els meus pares no em compren l’àlbum de cromos d’aquell mundial, sinó una joguina per compartir, un d’experiments educatius amb mesuradors, potets i provetes, un entreteniment productiu. En aquells dies que no són ni van ser, ni em distrec ni perdo el temps coneixent totes les plantilles, tots els presidents, els estadis i els tercers porters, i em converteixo a la fi en un adult útil, respectable i de profit.