Anomenem publicitat encoberta el que no es veu, tot i que actua. No sabem quanta publicitat encoberta hi ha, precisament pel seu caràcter invisible, però sabem que Cola Cola, per posar un exemple, ven molt. També sabem que Vox puja a les enquestes i que el rei emèrit es troba a l’espera que s’arxivin les causes pendents per tornar a Espanya, possiblement a la Zarzuela, que li surt gratis a ell i a nosaltres caríssima. Estirant el fil del que es ven molt es poden obtenir algunes conclusions sobre la publicitat encoberta. Hi ha diaris que aparenten donar notícies quan són autèntics fullets comercials. Hi ha telenotícies als quals, si els treus la careta, esdevenen aparadors de productes ideològics per al consum ràpid. Vostè o jo ens podem transformar sense voler, al mig d’un sopar d’amics, en una terminal propagandística d’una mercaderia tangible o intangible. Estirar el fil és el que es fa en les sessions de psicoanàlisi i de vegades comporta una feina excessiva. No té un temps ni ganes d’anar buscant tot el dia el doble fons de les coses.