Entro a una botiga d’un centre comercial, veig una peça que m’agrada, m’emprovo una L, em va molt justa o directament petita. No tenen més talles. Surto de la botiga i em passa el mateix unes quantes vegades. Me n’afarto quan em veig lluitant per entrar a dins d’uns pantalons de pijama. He tingut tota la vida un cos normatiu. Això se sap perquè, quan no el tens, t’ho han fet saber molt sovint i des de ben petita. Em miro al mirall: si jo soc un dels extrems de l’espectre de cossos que contemplen les marques de roba, ¿quants cossos en queden fora? ¿Quin missatge estan rebent? ¿Per què les marques no volen vestir-los?