Fa una pila d'anys, potser una dècada, vaig veure un documental que em va impactar. En les imatges una dona xinesa entonava una cançó de bressol: «Dorm, dorm, que he d’anar a treballar», deia, però l’important d’aquelles paraules era la llengua –el manxú–, que estava a punt de desaparèixer. Parlada en un racó de la Xina, havia sigut el vehicle d’una dinastia poderosa, però llavors ja només quedaven una vintena de parlants, tots més grans de 80 anys. Suposo que avui dia, per lògica, es deu considerar extingida. Com el manxú, també han mort fa poc –o estan a punt– el livonià a Letònia, el 'pidgin' crioll de Louisiana o moltes llengües indígenes de Mèxic.