Escric des de Madrid, on he arribat a la recerca de Villarejo. No és fàcil trobar-lo, és un paio que de vegades porta un pedaç a l’ull dret, de vegades a l’esquerre –no em facin cas, potser no m’hi fixo bé–, i de vegades apareix sense pedaç, com si fos un pirata que no s’acaba de trobar a si mateix. A Villarejo els llacistes volen atorgar-li la Creu de Sant Jordi, perquè no tenien on caure morts i gràcies a ell poden donar de nou a l’Estat la culpa d’alguna cosa, de la que sigui, que és l’única sortida que els queda, no per aconseguir res, però sí almenys per continuar cobrant, que d’això i no d’una altra cosa anava el procés. És igual que ens robi o que ens mati, el cas és que Espanya és culpable, com ho era Rússia per al falangisme.