Just abans de l’arribada del malson pandèmic al febrer de 2020, a Barcelona vam convocar la comunitat xinesa a la Casa Gran de l’ajuntament. Volíem donar-los confiança i dir-los que no, que no calia que s’autoconfinessin, que això generava pànic i no pagava la pena sobreactuar, perquè estàvem sanitàriament ben protegits. La comunitat xinesa catalana està connectada als mitjans de comunicació i xarxes socials, és cert, però als xinesos. Estaven molt commoguts pels successos de Wuhan. Des de l’ajuntament vam preparar l’enviament de mascaretes i epis per a les ciutats amigues xineses, com Xangai. Ens les demanaven desbordades per la dramàtica situació. No va donar-nos temps. Va arribar una noia barcelonina italiana amb avió i ¡boom! Va esclatar la pandèmia a casa nostra. La resta ja ho coneixem...