Això d’anar-se’n fins a Aràbia per fer un pols al destí i mirar d’assolir una glòria que al nostre país d’origen se’ns nega obstinadament ja ho havia fet, fa poc més un segle, un capità britànic anomenat Thomas Edward Lawrence, i amb resultats discutibles. Com sabrà tot aquell que s’hagi enfrontat amb algun profit a les tres hores i 42 minuts que dura la meravellosa pel·lícula que David Lean va dedicar al militar i arqueòleg, Lawrence es va plantar al Pròxim Orient per avivar la revolta de les províncies àrabs contra el poderós exèrcit otomà. A l’Estadi Rei Fahd de Riad, el FC Barcelona tenia davant seu un desafiament no menys imponent, tot i que aquesta vegada l’únic turc que hi havia a la vista era el renascut cabell de Jordi Alba: demostrar que, després d’uns mesos de calamitats esportives i tribulacions administratives, l’equip torna a estar en condicions de competir amb el líder de la Lliga. Va acabar perdent la batalla, però aquest primer objectiu va quedar complert.
Anàlisi
Hernández d’Aràbia
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%