Fa unes quantes setmanes, potser vuit, que la meva preocupació principal a la feina és el seguiment de certs mercats de futurs. El desordre mundial dels preus de les matèries primeres el 2021 ens ha portat a situacions que mai hauríem imaginat abans. Va començar el mes de febrer amb pujades del preu de determinades matèries primeres, moviment que vam intentar frenar comprant més del que consumíem per fer estoc per mesos vinents, però van anar pujant i pujant cada mes fins el mes de juliol. El problema era la impossibilitat de repercutir els costos al producte final, havent de treballar amb marges negatius. La pregunta que ens fèiem era: per què els altres competidors no apugen preus? La resposta va ser que molts d’ells havien fet operacions financeres a mercats de futurs, assegurant el volum i preu de compra quan el preu era baix, i això els protegia dels augments. Mirant el mercat mundial vam descobrir el que havia passat: Xina el mes de març va comprar pasta de cel·lulosa de forma massiva, gairebé la meitat del seu consum anual, fet que va fer apujar els preus mundials de forma exagerada. A l’abril ja havia arribat al seu punt més alt i al juliol el preu ja començava a baixar com a conseqüència que ja havien comprat prou material. A Xina el mercat s’ha comportat de forma elàstica i transparent: a un augment de les compres per una especulació el va seguir una frenada de compres quan el preu va ser dalt, fet que va forçar els preus avall, de forma que, des de gener fins abril, els preus havien pujat un 67%, i des de juliol fins desembre ja s’havien reduït un 36%, en un intent de trobar els nivells de preus estables. Però això no va ser així a Europa, car els preus van pujar continuadament fins arribar dalt al mes de juliol i no s’han mogut ni un dòlar des de llavors fins avui.