Un dels drames més enquistats i tragicòmics de la política espanyola és sens dubte el del PP de Catalunya, un partit que acumula registres catastròfics. En les ultimes eleccions estatals va assolir la marginalitat absoluta amb només dos escons (7,47%) i al Parlament és ara l’última força amb tres (3,85%). En l’àmbit municipal, el seu balanç és igual de paupèrrim: després de perdre recentment per una moció de censura el seu gran bastió, Badalona, ja només conserva una sola alcaldia, la del petit poble de Pontons (Alt Penedès). La marginalitat política del PP a Catalunya, tot i que s’ha anat agreujant, no és precisament una novetat. La pregunta evident és: ¿com pot ser que el principal partit de l’oposició, amb opcions de tornar a governar, aconsegueixi uns resultats tan desastrosos a la segona comunitat autònoma més important en població i nombre d’escons?