La màgia del color

Els llums i els colors cridaners són components imprescindibles en els ornaments nadalencs perquè fan que tinguem sensacions agradables. Un dels ornaments que vaig posar a l’arbre de Nadal que vaig decorar per al meu net, una silueta d’un avet de paper metal·litzat, tenia color daurat si es mirava de cara i color verd si es mirava de costat. Aquest petit ornament tenia iridiscència, és a dir, el seu color depenia de l’angle des del qual s’observava. També són iridescents les bombolles de sabó o les plomes de la cua dels paons; tots tenen colors anomenats estructurals perquè són deguts a l’estructura de la seva superfície. Però el color de la majoria de les coses es deu a la seva composició. Els colors d’un objecte són els colors reflectits, és a dir els no absorbits pel mateix quan l’il·luminem amb llum blanca. ¿Què significa que els objectes absorbeixen uns colors i en reflecteixen d’altres? La llum blanca com la que ens arriba del sol està formada per tots els colors de l’arc de Sant Martí –violeta, blau, verd, groc, taronja i vermell– i a cada un li correspon un rang de longitud d’ona. L’ull humà pot detectar la llum amb una longitud d’ona que va des de 380 nanòmetres (color violeta) fins a 770 nanòmetres (color vermell), cosa que inclou tots els colors esmentats més amunt i les infinites combinacions possibles entre ells. Un drap o una paret blanca reflecteixen tots els colors; per això les cases dels pobles d’Andalusia, on fa molta calor a l’estiu, es pinten de blanc perquè reflecteixin la llum del sol i l’interior es mantingui fresc. En canvi, un drap negre absorbeix tots els colors de l’espectre de la llum blanca; per això un vestit negre ens abriga més que un de clar, tot i que siguin del mateix teixit. En la major part dels casos es donen situacions intermèdies: els objectes absorbeixen part dels colors i en reflecteixen d’altres. Per exemple, una taronja absorbeix tots els colors de la llum blanca excepte el taronja, que és reflectit i dona lloc al seu color característic quan és madura. Quan no ho és, té una composició diferent, per la qual cosa absorbeix diferents colors i reflecteix el verd. Però ¿quin color té una taronja quan no és il·luminada? A la foscor la taronja conserva la seva massa, la seva composició química, el seu saborós suc, la seva vitamina C, però no té color. La taronja no és un cas particular, cap objecte té color. El color és el resultat de la interpretació que fa el cervell de la informació que li arriba dels cons que hi ha a l’ull, cada uns dels quals són sensibles a determinades longituds d’ona de la llum reflectida per cada objecte. El mecanisme visual que ens permet detectar els colors dona lloc a fets curiosos, com la no-existència dels ulls blaus. Els ulls de la major part dels éssers humans són marrons a conseqüència de la melanina que hi ha a l’iris, la zona acolorida de l’ull. Aquest pigment, el mateix que hi ha a la nostra pell que fa que ens posem morenos, reflecteix els colors que donen a l’iris color marró. Els ulls blaus no tenen aquest pigment, però les fibres de la capa frontal de l’iris absorbeixen les longituds d’ona més llargues, mentre que la major part de la llum que arriba a l’ull de longitud d’ona més curta (la zona blava) és reflectida, fent que els ulls semblin blaus, en un procés similar al que tenyeix de blau el mar o el cel. No obstant, en els colors estructurals no té lloc un fenomen de reflexió, sinó de difracció, o canvi en la direcció de propagació de la llum, que dona lloc, entre altres coses, a l’aparició de l’arc de Sant Martí després de la pluja. A causa de la difracció per les minúscules gotes d’aigua que queden en l’atmosfera després de la pluja, té lloc una descomposició de la llum del sol en els colors que la componen. A les plomes del paó té lloc una descomposició similar a més d’un reflex de la llum de les diferents longituds d’ona en els diminuts miralls que hi ha a les esmentades plomes. Depenent de l’orientació d’aquestes respecte al nostre ull, veurem un color o un altre. El color d’un objecte, com els ulls blaus o el blau del cel, no tenen existència real, són fruit de la interpretació del nostre cervell, com la màgia del Nadal, especialment per a un nen que la veu per primera vegada.

El més llegit