D’aquesta pandèmia no sortirem millor, però potser sí una mica més preparats per als contratemps. Hem fet un doctorat en plans desbaratats en un segon. Més aviat en quinze minuts, exactament el temps que necessita un test d’antígens per donar el seu veredicte. Aquest any no han sigut el ninot que balla, el gos que canta ni la mona que toca la bateria els artefactes més buscats. Els que han provocat la recerca més desesperades, el viacrucis de farmàcia en farmàcia, han sigut aquests petits rastrejadors de virus. Si hi havia símptomes, les dues ratlletes confirmaven la sospita. Per als asimptomàtics, la cara de perplexitat estava assegurada. ¡Però si em trobo perfectament! I així es van quedar tantes cites nadalenques: amb els torrons sense compartir, les cadires buides i els ‘takeaway’ improvisats. ¿Veniu a buscar una dotzena de canelons? ¿Un túper d’escudella? ¿I uns polvorons?