Girs ultres de la dreta europea

Davant la pèrdua de successius governs dins de la Unió Europea (UE) i en especial el d’Alemanya, els membres del Partit Popular Europeu (PPE) estan abraçant plantejaments cada vegada més ultradretans. Els populars intenten recuperar el poder captant a nivell nacional el votant d’extrema dreta i el vot del malestar que han sabut capitalitzar els partits ultradretans. Aquest gir ultra havia estat defensat amb afany per l’autoritari primer ministre hongarès, Viktor Orbán, fins que va abandonar les files populars el març passat abans de ser suspès. Ara el PPE, a causa de la por de perdre la seva antiga posició dominant a la UE, sembla seguir els consells d’Orban i imitar l’actitud del Partit Republicà dels Estats Units que tot s’hi val per recuperar el poder o mantenir-s’hi. Els trets més freqüents dels girs ultres entre els membres del PPE, com l’espanyol entre d’altres, són: predomini de la demagògia, acusar l’adversari de ser enemic del país, ultraconservadorisme, antiimmigració, autoritarisme (drets emmordassats, més poder policial, intimidació a la premsa), nacionalisme per emmascarar un euroescepticisme i aliances amb l’extrema dreta. Un exemple clau d’aquest gir ultra és la designació per part del grup popular d’una activa militant contra l’avortament i contra els anticonceptius, l’eurodiputat maltesa Roberta Metsola, com la seva candidata a presidir el Parlament Europeu a partir del 18 de gener. Fa tan sols dos anys, el grup popular no s’hauria atrevit a presentar una candidata tan ultraconservadora i tan disruptiva per a un dels càrrecs institucionals més importants i representatius de la UE. Els populars confien a guanyar gràcies als vots de la ultradreta i a la divisió de socialistes, liberals, verds i esquerra. La primera presidència del Parlament Europeu quan els eurodiputats van passar a ser elegits pels ciutadans va ser exercida per la conservadora Simone Veil (1979-1982), que com a ministra havia legalitzat l’avortament a França. Bandera europea a l’Arc de Triomf Un altre exemple simbòlic ha sigut l’alineament immediat ultranacionalista de Valérie Précresse, candidata a les eleccions presidencials franceses d’abril d’Els Republicans i els populars europeus, amb els líders de l’extrema dreta Marine Le Pen i Eric Zemmour en les seves crítiques del 31 de desembre a la bandera europea col·locada a l’Arc de Triomf de París per destacar l’inici de la presidència semestral francesa de la Consell de la UE. Précresse, igual com Le Pen i Zemmour, van afirmar erròniament que el president francès, Emmanuel Macron, havia retirat la bandera francesa de l’Arc de Triomf per col·locar al seu lloc l’europea, quan la bandera francesa només oneja al monument en comptades dates especials, com la Festa Nacional del 14 de juliol. La pèrdua de la cancelleria alemanya la tardor passada en benefici dels socialdemòcrates al capdavant d’un govern de coalició amb verds i liberals va suposar un cop polític per al PPE, com ja ho havia sigut la pèrdua del Govern espanyol el juny del 2018. Ara els populars encapçalen un nombre reduït de governs dels Vint-i-set: Àustria, Grècia, Eslovènia, Croàcia, Xipre, Letònia, Eslovàquia i Romania. El PPE tem que aquesta minva de pes polític a la UE es consolidi si perd més governs i no aconsegueix recuperar el poder en algun dels principals països. Pactes del PP amb Vox La derrota electoral a Alemanya ja va provocar un gir més a la dreta dels democristians (CDU) amb l’elecció del molt conservador Friederich Merz com a nou líder, oposat als plantejaments centristes de l’antiga cancellera Angela Merkel. No obstant, Merz ha reafirmat la política de Merkel de descartar qualsevol acord amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) i d’expulsar del partit qui cooperi amb AfD. Aquesta actitud és l’oposada del PP espanyol, que governa a nivell regional gràcies a pactes amb Vox. Merz sí que assumeix part de l’agenda ultra, amb una posició dura en immigració i plantejaments molt conservadors en qüestions socials i econòmiques. A França, la popular Précresse també ha presentat la seva campanya electoral sota el lema «llibertat, autoritat, dignitat» i ha assumit elements essencials de l’agenda ultra –antiimmigració, nacionalisme, seguretat, ordre– per arrabassar votants a Le Pen i Zemmour, presentant-se alhora com una encarnació de la llibertat i el progrés per captar els descontents amb la gestió de Macron.

Girs ultres de la dreta europea

El Partit Popular Europeu (PPE) està assumint cada vegada més plantejaments i actituds de la ultradreta com a estratègia per guanyar vots i recuperar la seva pèrdua quota de poder en els governs nacionals de la UE

El més llegit