Cada 1 de Maig, el republicanisme convoca la militància davant del monument barceloní a l’advocat laboralista assassinat per la patronal Francesc Layret per renovar el compromís en pro de les conquestes del món del treball. S’hi concentren els afiliats lligats al món sindical i més sensibles al fet social. D’ençà la reforma laboral del PP de 2012, any rere any, ERC hi ha anat renovant la voluntat de derogar-la. De fet, tant la de l’any 2010 endegada pel PSOE i aprovada amb l’abstenció de CiU, que ja obria la porta a la possibilitat que una empresa es despengés d’un conveni col·lectiu signat, com la de Mariano Rajoy, que Duran i Lleida va aplaudir tot i que els populars ja gaudien de prou majoria, comportaren l’assalt a drets conquerits per la classe treballadora donats per consolidats per tothom pocs anys abans. Però el pànic generat per l’esclat de la crisi immobiliària havia ofert a l’empresariat l’oportunitat de forçar els partits majoritaris a   legislar en pro de l’atomització de les reivindicacions obreres i la substitució de bona part de l’ocupació destruïda per una de nova basada en la precarietat. Una deriva cap a la desregularització que no trobava aturador, tal com evidencià la demanda en 2014 del president de la CEOE Joan Rosell de l’acomiadament lliure sense indemnitzacions durant el primer any de vigència d’un contracte indefinit.