¿Què passa amb les menors tutelades? Article d’Ana Bernal Triviño

Aquests dies vam saber que deu menors eren explotades sexualment a Madrid, i que les utilitzaven per vendre droga. Les captaven per xarxes socials i les violaven al soterrani d’una perruqueria que servia de tapadora, en narcopisos o al polígon Marconi. Algunes d’elles han contret, amb tan poca edat, malalties de transmissió sexual. Mentre ells gravaven aquestes violacions, elles ara han d’afrontar el trauma. Això és el tràfic, l’ús cada vegada més gran de menors per cobrir la demanda de prostitució. El que demostra, una vegada més, que aquí hi ha poc de lliure elecció i molt de manipulació, vulnerabilitat i pobresa. L’altra part de la notícia, amb contradiccions en les versions, indica que eren menors tutelades. La Prefectura Superior de Policia de Madrid afirma que algunes estaven tutelades per la Comunitat de Madrid; mentre que la Conselleria de Família, Joventut i Política Social diu que l’explotació sexual va ser anterior. El problema és que no és el primer cas que coneixem. Setmanes abans vam saber del ‘cas 18 Llobes’, a les Canàries, on també es va informar que hi havia menors tutelades. El més conegut, el de Mallorca. La Fiscalia de les Balears va arxivar la investigació perquè no hi havia una trama organitzada, eren casos aïllats. Això sí, la pugna política va estar servida. Pot ser que no hi hagi trames organitzades però jo no diria «aïllat» que cada vegada coneguem més casos de prostitució de menors on, algunes, són de centres tutelats que haurien de protegir-les i tenir una supervisió més gran. Deia el Defensor del Menor de les Balears que hi havia també casos a Múrcia, Sevilla, Castelló o Las Palmas. I recordo un especialista dir en un titular «hi ha prostitució de menors tutelades a tot Espanya». És a dir, més que aïllats, sembla ser una cosa habitual. Potser perquè aquests depredadors sexuals saben que tenen via lliure i més opcions de captar menors d’aquests centres. Al final poc es parla dels perquès. Primer, de la demanda. Aquests homes que els és igual pagar una adulta o una menor mentre puguin sotmetre-les. Això demostra que la regularització de la prostutució, com ha passat a altres països, només augmentaria l’explotació. Segon, elles, el com arriben allà, les seves condicions, la seva vulnerabilitat. Tercer, elles, de com pateixen, de com són enganyades amb promeses que després les deixen atrapades, de les malalties que contrauen, de com afronten psicològicament aquesta situació i de com marcarà les seves futures relacions de no haver-hi una assistència de qualitat al seu costat. I dic això perquè l’associació Apramp indica que sis de cada deu dones prostituïdes van començar sent explotades quan eren menors. ¿Quin futur els donarem després d’haver patit això? Homes que les han obligat a drogar-se i ser dependents, a despullar-se davant d’ells, a ser penetrades contra la seva voluntat. ¿Les deixem a la deriva i que segueixin en aquest submon o els donem eines necessàries per allunyar-se d’aquestes xarxes criminals? El mateix dia aquesta notícia, vam saber que el Tribunal Constitucional no va rectificar una sentència que veu legal pagar un deute amb sexe oral. És el cas d’una dona mallorquina que va demanar prestats diners al seu excunyat i aquest l’obligava, poc després, que li fes fel·lacions mentre durés el deute. Coacció i humiliació a parts iguals. El tribunal justifica que no admet el recurs perquè no es dona «especial transcendència constitucional», segons l’articulat de la llei orgànica. I jo em pregunto, també, a quin país som si una justícia no es pronuncia en un cas així, que ataca des del dret constitucional d’igualtat fins al firmat com a Estat al Conveni d’Istanbul. Lluitar contra la violència de gènere i masclista també és això. Perquè no pronunciar-se empara i legitima els agressors, els mateixos que després busquen menors per violar-les. La justícia no sempre és justa, obvi, però en casos de tanta equidistància és repugnant rentar-se les mans. Més que res, pel missatge de fons que deixa i com d’indefenses ens deixa totes. Això sí, després no ens estranyem de menors violades, tutelades o no, ni de les dones que qüestionen la justícia. Perquè tot el sistema ens continua fallant.

El més llegit