El Cap d’Any aquest aigualit, com que només érem tres a sopar a casa, vam decidir una mica sobre la marxa de pujar al mirador del bar Marcelino, al costat de l’escola del Bosc de Montjuïc, i sense mirar els mòbils, esperar que fos la mateixa ciutat que ens digués quan canviava l’any. Va ser fàcil d’endevinar: el que durant tota l’estona eren petards isolats, un aquí, un allà, va anar intensificant-se fins a convertir-se en una mena de mascletà improvisada: tot Barcelona va tremolar durant uns minuts que nosaltres vam aprofitar per saltar, abraçar-nos, obrir l’ampolla de cava que dúiem a la motxilla i brindar pel 2022.