Una de les argumentacions més reeixida per a explicar l'existència de diferents sistemes de partits en el món occidental és la teoria de les quatre fractures, cleavages en l'argot politològic, formulada per Seymour Martin Lipset i Stein Rokkan en el seu clàssic 'Party Systems and Voter Alignements' publicat en 1967. De manera simplificada aquesta teoria sosté que el món occidental ha assistit a dues grans revolucions, la revolució nacional que va il·luminar a l'estat-nació i la revolució industrial. Fruit d'aquestes dues revolucions van emergir quatre grans línies de fractures de naturalesa sociològica que han dividit totes les societats. Les fractures religiosa i centro-perifèria van ser el resultat de la primera de les revolucions mentre que les fractures capital-treball i urbà-rural van ser fruit de la segona.