El comportament de l’Estat envers el ciutadà és ben curiós. Quan es tracta de situacions estrictament administratives, preval la idea mare de la desconfiança. El principi és que, per defensar els teus drets, has de demostrar la innocència. A diferència del dret penal, en el qual la culpabilitat s’ha de basar en unes proves evidents i uns testimonis clars, en la paperassa administrativa és el ciutadà qui ha d'ensenyar a l’Administració l’evidència del seu bon comportament. Les sancions, doncs, neixen del recel. Des dels parquímetres a la declaració de renda i el reciclatge d’escombraries. Tanmateix, és quan es tracta d’enaltir els valors de la convivència i la responsabilitat cívica que emergeix una confiança recòndita i certament retòrica. Aleshores sí que l’Administració i l’administrat són un tot.