Tinc un enorme respecte i admiració per les persones que malgrat la pressió mediàtica i sanitària decideixen continuar, amb totes les precaucions que toca, amb la seva vida i no renuncien a continuar vivint en majúscules tot i l’odiosa pandèmia que ens sotja. En aquest moment és gairebé impossible no sucumbir a la por que ens transmeten els mitjans de comunicació amb l’empipador òmicron. Fa dos anys que alguns parlen de la covid en termes apocalíptics. Entenc que perquè tots ens conscienciem s’han de carregar les tintes i espantar la majoria, o altrament els irresponsables, que n’hi ha, no respectarien res. No obstant, en aquest afany, hi ha qui es passa de frenada i posa un excés de zel per advertir de la gravetat de les coses. Ens hem de moure en aquest difícil equilibri entre la conscienciació d’un problema col·lectiu seriós i l’alarma social que de vegades es crea; és una línia prima, però no impossible de transitar.