De vegades fa falta una obra de ficció perquè la veritat s’aconsegueixi alçar per sobre del soroll d’un món que no para quiet, en un frenètic existir que ens deixa exhaustos. Correm d’un costat a l’altre intentant comprendre la realitat més immediata, aspirant a comprendre veritats més enllà de l’imminent, però ensopegant amb les limitacions del dia a dia. La veritat es perd entre els coixins del sofà i abraçar la certesa que, de vegades, no podem fer-ho tot sols i necessitem consumir els productes creats per altres, periodistes o artistes, traductors de realitat, en una multiplicitat de formats que ens mantinguin atents, enganxats a l’aventura de descobrir coses noves en lloc de quedar-me adormit després de treballar. Esmicolant els fets, ordenant el pas del temps en píndoles de menys d’una hora i dosificant la informació en forma de capítols i, setmana rere setmana, allà serem, descobrint que ens faltava imaginació per conèixer el món tal com és en realitat.