El líder del PP, Pablo Casado, que va acabar l’any 2020 desafiant Santiago Abascal des del centre, amb aquell «fins aquí hem arribat», va finalitzar el 2021 arremetent contra Pedro Sánchez amb un sonor «¿què cony ha de passar?» destinat a erigir-se com el líder indiscutible de les dretes. La primera estratègia no va funcionar perquè als caladors de Ciutadans ja quedava poc per pescar. La segona, que ha presidit tota l’actuació del líder del PP durant l’any que acaba, tampoc sembla donar els fruits esperats. Les enquestes li donen millors resultats que els del 2019, però són poques les que li auguren la possibilitat de forjar una majoria. I totes indiquen que els electors de Vox no s’immuten quan Casado apuja els decibels i multiplica les ocurrències per atraure votants de la ultradreta. Santiago Abascal, al contrari, acaba l’any amb millors perspectives. Si Sánchez aguanta l’envestida, Casado quedarà als peus d’Isabel Díaz Ayuso i el PP coneixerà una crisi de la qual pot beneficiar-se. Si la recuperació econòmica es retarda i el PP remunta el vol, vendrà molt car el recolzament de Vox per arribar a la Moncloa.