A mi, el moment de les campanes d’any nou em fa un pessic a l’estómac. Em posa nerviosa aquella mitja hora abans, aquest compte enrere en què ets conscient que el temps t’empeny cap endavant. Sempre he considerat l’arribada de l’any nou com una glopada d’aire fresc, per més que les circumstàncies fossin dolentes o d’incertesa. Amb tot el viscut i sobreviscut en aquests moments, sento que és una fortuna arribar a un altre any amb l’oportunitat de viure. O de sobreviure. Allò dels propòsits acostuma a ser secundari, perquè de vegades són les circumstàncies les que et porten a una altra banda.