Des de 1988 no he vist més especials de televisió de Cap d’Any que el d’aquell any, i no necessàriament en la data correcta. Em refereixo a ‘La última cena’, el programa de gran gala que TVE va emetre quan Espanya era un país amb ànsia d’incorrecció i llibertinatge, treball encarregat a l’artista més trencador de la ‘movida’ madrilenya. Ni Almodóvar, ni Alaska, ni Ouka Leele: el gran Javier Gurruchaga, que, malgrat el pestanyeig de l’èxit, sempre ha sigut un geni incomprès. Ningú més que ell hauria pogut muntar un programa com aquest. Cap altre país podia haver-ho retransmès a la seva televisió pública i cap altra època ho hauria acceptat. (Menteixo: es va acceptar poc, Gurruchaga se’n va anar a la porra l’any següent).