TikTok ha sortit particularment enfortida de la pandèmia. Aquesta xarxa social xinesa, fundada per la companyia ByteDance el 2016, té actualment més de 1000 milions d’usuaris únics actius i unes estadístiques de consum sorprenents. Petits curts en clau de comèdia, tutorials, preguntes i respostes, balls, reptes, denúncies, videoblogs... La pedra angular de TikTok és el vídeo curt, entorn del qual s’ha creat una curiosa amalgama entre usuaris amb participació activa (els creadors de contingut) i els que prefereixen el consum passiu (usuaris que veuen i interactuen amb els vídeos d’altres). Tothom que convisqui amb adolescents es deu haver adonat del temps que li dediquen. L’acte de fer lliscar el polze a la pantalla, tan integrat en els usuaris de mòbils, a TikTok es converteix en una màquina escurabutxaques d’entreteniment. Cada vídeo activa el mecanisme de recompensa al cervell, petites descàrregues de dopamina que transmeten un missatge inequívoc a l’usuari: «¡Com mola això! ¡Continua fent-ho!».