És difícil entendre aquesta constant de la història segons la qual quan l’ésser humà disposa de més mitjans per a la llibertat i la felicitat escull estimbar-se pel pendent totalitari i tornar a la barbàrie. En la nostra època aquesta amenaçadora tendència es manifesta a prop en els populismes i nacionalismes, ja que les seves essències impliquen un retorn a la credulitat i al sectarisme més simple. Ho veiem en certes universitats, en l’ensenyament en general, en nombrosos mitjans de comunicació afins al poder i en molts altres sectors.