Els números en pandèmia

Una nit de Cap d’Any per comptar

Perduts en els galimaties de quarantenes i tocs de queda, oblidem les raons últimes que hi ha darrere de les mesures i ens escarrassem a eludir-ne els objectius, ofuscats en l’encaix de la nostra vida d’abans en la forma de l’ara.

Una nit de Cap d’Any per comptar

Fins que va arribar la covid, la quarantena evocava epidèmies medievals o de països exòtics, febres altíssimes i foscor, altres mons lluny de la nostra vida quotidiana o que havien entrat al nostre per un viatge desafortunat a un país tropical. Vam heretar la idea vaga que cobria 40 dies, després vam saber que això era en el seu origen, el temps de confinament davant la pesta negra europea, i després va quedar el termini d’aïllament preventiu a una nebulosa de temps, tan elàstica com l’ensopiment que li entra a l’afectat, malalt o no.