Fins que va arribar la covid, la quarantena evocava epidèmies medievals o de països exòtics, febres altíssimes i foscor, altres mons lluny de la nostra vida quotidiana o que havien entrat al nostre per un viatge desafortunat a un país tropical. Vam heretar la idea vaga que cobria 40 dies, després vam saber que això era en el seu origen, el temps de confinament davant la pesta negra europea, i després va quedar el termini d’aïllament preventiu a una nebulosa de temps, tan elàstica com l’ensopiment que li entra a l’afectat, malalt o no.