Ara fa dos anys, el 31 de desembre de 2019, es varen rebre les primeres notificacions del que estava passant a Wuhan, Xina. Molt lluny. Molt diferent..Han passat quasi dos anys. Durant la primera onada ens vàrem sentir de tot. Critiques. Desqualificacions...Curiosament, en les darrers onades, fins a l’actual sisena onada, no va haver-hi el mateix rebombori mediàtic ni polític a Catalunya que durant les dues primeres onades, tot i que ara es disposa de més informació i més eines. Un tema de reflexió. En parlarem algun dia?El que és cert és que, en totes les onades, el patró ha estat el mateix: pujada de la incidència, sistema sanitari ofegat, mesures restrictives, baixada de la corba pandèmica i de la pressió sobre la sanitat. Després, la relaxació de les mesures, per la pressió de la situació econòmica i social, anunci de que la pandèmia està en vies de control, relaxació o eliminació de les mesures restrictives... i torna a començar. Així sis vegades. Pot ser n’hauríem d’haver aprés..Ara fa un any, l’arribada de les primeres vacunes va semblar que ho canviaria tot. Es va fer bé i en un tempos adequat. Però la vacuna no és la SOLUCIÓ en majúscules, tot i ser essencial. No tenim, ni tindrem, una immunitat de ramat. Massa parts del mon estan en uns nivells vacunals ínfims i aquesta situació, de tanta gent sense vacunar i relaxació de les mesures, ja sabeu: mans, distància, mascareta i ventilació, constitueixen una perillosa factoria de variacions i mutacions.Fa alguns mesos, en un altre article, parlava de la Yenka. Pels joves, la Yenka era un ball que s’escenificava donant dos salts a l’esquerra, dos salts a la dreta, un salt endavant, un salt endarrere i tres salts més. Mireu-ho al youtube. Seguim ballant la Yenka: doblem la corba, afluixem mesures i esperem a que torni a pujar la infecció per, després, recomençar el ball.