Fa només uns dies parlava i feia un petit homenatge a les meves amigues en aquestes pàgines. Parlava de les meves bruixes particulars, capaces de saltar la pira i riure de les penes. Llegia, aleshores, el darrer llibre de Silvia Federici, sobre bruixes —el que van voler convertir en bruixes— i dones, sobre la cacera patriarcal i capitalista de les dissidències econòmiques, vitals, emocionals, sexuals. La bruixa era temuda en la mesura que era popular en la seva comunitat.