Mapar el poder

Ha tornat a ser un altre any estrany. És difícil fer balanç. En teoria, estem millor que per aquestes dates el 2020, però l’ambivalència i la incertesa seguiran i continuaran marcant la tònica, en la salut, la política o l’economia. Globalment, 2021 s’acosta al seu final amb un Regne Unit amb un Brexit ennuegat, una Unió Europea a cavall de les eleccions passades a Alemanya i les futures a França, una Amèrica Llatina desconcertant i una Àfrica (sempre oblidada) amb conflictes nous i molt preocupants. Com a música de fons, la rivalitat Xina-Estats Units, tot i que la melodia de moda avui sigui la de la renovada amenaça de Rússia a Ucraïna. ¿Tornem realment a un món on el poder s’ha de mesurar per la força bruta? ¿Com ha canviat la pandèmia les relacions de poder dins de les societats? ¿Com calibrar l’esbombat declivi d’Occident, amb un Estats Units en retirada i una Unió Europea que no acaba d’arribar? Per indagar sobre com s’ha anat transformant la naturalesa del poder, on resideix realment, com afecta la Unió Europea i com pot aquesta preparar-se per als desafiaments presents i futurs, el Consell Exterior de Relacions Exteriors (ECFR per les sigles en anglès), acaba de publicar un exhaustiu exercici col·lectiu: ‘L’atles del poder’. El seu punt de partida, segons explica el director d’ECFR, Mark Leonard, és el record de les dues grans teories que buscaven dibuixar el mapa del poder a l’arrencar el segle XX: la de l’estrateg naval nord-americà, Alfred Thayer Mahan, per a qui qui controlés el mar, controlaria el món; i la del britànic Halford Mackinder, per a qui, en l’era del ferrocarril, el domini el tindria qui tingués accés a les enormes extensions de terres i els enormes recursos naturals d’Euràsia. Els alemanys van seguir Mackinder; els americans, Mahan. La resta és història. Avui els mapes mostren llocs, però sobretot connexions. Perquè la gran diferència amb el passat, segons aquesta anàlisi del poder al segle XXI, és que ara està en mans de qui controla els fluxos de gent, mercaderies, diners i dades, i de les xarxes que estableixen. Comença així un recorregut per les set àrees en què es desplega: l’economia, la tecnologia, el clima, les persones, l’exèrcit, la salut i la cultura. A cada un d’aquests terrenys, un exhaustiu repàs, carregat d’exemples, descriu com i amb quines eines exerceixen el poder els Estats. I ho fa a més amb una potent força visual, a còpia de mapes –per descomptat–, gràfics i taules que permeten, amb un cop de vista, entendre com està el món en cada una de les àrees analitzades. Només alguns exemples: sota el títol ‘L’era del terabit’, un gràfic mostra on s’ubica el nombre més elevat de centres i el volum de fluxos interregionals de dades. Sembla un pop gegant, els tentacles del qual surten, sobretot, dels Estats Units, amb punts molt destacats a Europa; a Àsia, l’Índia té més presència que la Xina. Un altre gràfic mostra la distribució geogràfica, per capitalització borsària, de les grans empreses tecnològiques: la bola nord-americana és significativament més gran que l’asiàtica, per no parlar de l’europea. No obstant, quan es mostra el pes de les vendes digitals, la Xina gairebé duplica el venut pels Estats Units. Diferents maneres de mesurar el poder. En aquests temps de poca atenció i predomini de la imatge, desgranar la complexitat de la realitat global en variables comprensibles i assimilables, sense detriment de la qualitat i la profunditat del contingut, és més que lloable. També és una manera de treure els ‘think tanks’ i els centres de pensament de la seva torre d’ivori i de fer més rellevant la seva tasca per a una part de la societat que necessita entendre el que passa al món. Fa uns anys, Moisés Naím descrivia a ‘El fin del poder’ com aquest era cada vegada més fàcil d’assolir i més fàcil de perdre, tenyit per la velocitat del canvi que caracteritza el nostre temps. Ara podem ‘veure’, també, com en la seva transformació el poder no és monolític, sinó una gran teranyina que travessa països, persones i relacions. El nacionalisme, com a valor en alça en molts llocs del planeta, conjuga malament amb la interdependència en què inevitablement vivim. Aquesta tensió marcarà el poder en les pròximes dècades.

Mapar el poder

A diferència del passat, el domini ara és en mans de qui controla els fluxos de gent, les mercaderies, els diners i les dades, i de les xarxes que estableixen

El més llegit