Optimisme de lector, per Jordi Puntí

Ara que els resums d’última hora ens recorden sobretot les desgràcies que ha deixat el 2021 —un any que sembla repetit del 2020— i, a més, veiem com creix imparable una altra onada de covid, estaria bé posar-hi el contrapunt d’una bona notícia. Segons dades del Gremi d’Editors de Catalunya, aquest any la venda de llibres ha augmentat un 15 per cent, amb unes xifres que són les millors de l’última dècada. Les enquestes també indiquen que ha crescut el temps dedicat a la lectura, i una anàlisi fàcil ha de vincular per força aquest interès amb la pandèmia, amb les hores passades de portes endins i fins i tot amb la necessitat de no sentir-se sols. Però no n’hi ha prou. L’augment continuat de vendes i lectura ha de ser també la conseqüència d’una xarxa de motivacions que es va fent de mica en mica. Una d’elles, per exemple, és l’obertura de noves llibreries durant la pandèmia. A Barcelona, mentre Laie i Altair van celebrar els 40 anys i La Central, 25, la ciutat veia com s’obrien grans espais com la nova Ona, la Byron o la Finestres, i alhora sorgia una descentralització cap als barris, amb llibreries com ara la Fahrenheit 451 a la Barceloneta, La Insòlita al Poblenou o La Caníbal a la Sagrada Família, que s’afegeixen al tracte personal que des de fa uns anys donen llocs com La Carbonera, la Calders, Nollegiu, Obaga, Atzavara o La Impossible, entre moltes altres. Alhora, aquesta descentralització s’ha escampat per tot Catalunya, des de la Mitja Mosca de Badalona a La Irreal de Tortosa, La Fatal de Lleida, la nova Vitel·la de Palafrugell, i comptant-hi a més la iniciativa de convertir Calonge en un poble-llibreria. Més llibreries, doncs, que s’acompanyen de més editorials de tipus independent, cosa que obliga els llibreters a seleccionar millor el que proposen als seus clients. Així, només en català, aquests últims mesos han sorgit projectes editorials com Cal Carré, Edicions del Cràter, Les Nits Blanques, Mai Més, Extinció, Vibop, Pasta de Dibuix i, aviat, La Segona Perifèria, a més del rellançament de La Magrana o Barcino i la Bernat Metge. Explorar els seus catàlegs de novetats permet fer-se una idea de la varietat editorial, de la ciència ficció als clàssics, l’assaig, el còmic, la literatura nòrdica o la poètica del vi. Tots ells afegeixen més llenya a les activitats que són essencials per entendre que creixi el nombre de lectors, i que sovint són la cara pública de l’acte privat de llegir. Així, amb la continuïtat dels clubs de lectura a biblioteques i llibreries, i amb la constància de festivals literaris com el BCNegra, el Saló del Manga, el 42 de Gèneres Fantàstics, el Kosmopolis o la fira d’idees Literal, l’increment de lectors pot ser més sostingut. Un apunt final, encara. La pandèmia ha fet créixer els índexs de vendes i de la lectura, però alhora també ha crescut el fenomen de les sèries a plataformes digitals. Pot semblar un contrasentit, però potser totes dues responen a la necessitat d’un punt de fuga: llegir, escoltar, veure històries que ens distreguin de la realitat.

Optimisme de lector

L’augment de la lectura durant la pandèmia ha vingut acompanyat de noves llibreries i més editorials de tipus independent

El més llegit