Expliquen que a Francisco Franco no li va agradar ‘El Verdugo’ (1963), malgrat que més que una pel·lícula és una altra obra mestra de Berlanga. I va dir que el seu director no era comunista, sinó una cosa pitjor: un mal espanyol. L’anècdota és molt coneguda i encunyava una frase bastant típica als ambients d’extrema dreta, fos quina fos la pàtria favorita. Enemics d’Espanya, de Catalunya, d’Alemanya, d’Itàlia i més últimament de Turquia, Hongria, Polònia o de Rússia... Fins i tot dels EUA, durant el nefast període de Trump. La llista de governants i simpatitzants que estan parlant dels seus rivals com a ‘enemics del país’ està començant a ser alarmant. I tots tenen en comú la ideologia abans citada, disfressada sota diverses rúbriques, però que tendeix als hiperlideratges, al pensament únic, a la concentració de tots els poders de l’Estat, a la sublimació de la idea de pàtria i fins i tot al discurs que banalitza la violència per obtenir objectius polítics. Vulgar feixisme del qual la majoria d’aquests simpatitzants ni tan sols són conscients.