Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO

Ser mare: quan canvies el bar pel parc

Miki Esparbé es posa a la pell d’un pare superat a la pel·lícula que roda Félix Viscarret i que mostra com socialitzem als parcs la gent que tenim fills. Impossible no recordar ‘Kramer contra Kramer’

O. B.

«Per molt que et diguin que la teva vida canviarà quan tinguis fills, mai hi estàs preparat». El cineasta Félix Viscarret presenta amb aquesta frase precisa i demolidora la seva nova pel·lícula, Una vida no tan simple. El director de ‘Bajo las estrellas’ i ‘Patria’ roda aquests dies a Bilbao i Getxo la història d’un arquitecte de 40 anys (Miki Esparbé) que sent que no és al lloc on hauria de ser: fa molt temps que va deixar de ser una gran promesa de l’arquitectura, la seva feina el desborda i, com a pare, pensa que també està fallant. No dedica als seus fills l’atenció ni el temps que mereixen. Al parc –el club social de les famílies– comença a sentir alguna cosa per la mare d’un altre nen (Ana Polvorosa), que corrobora el que ell ja sent a la seva pell: la criança i l’educació són com unes muntanyes russes. Que lluny els queden els anys en què la socialització i el coqueteig passava als bars.