El Nadal és una idea tossuda de recuperar el que vam ser. Del nen que acompanya el pare a buscar molsa al bosc. Del nen que mira com la mare configura l’oscil·lació quieta del paper de plata que simula un riu. Del nen que col·loca les figures al portal del rebedor d’una casa que ja no existeix. També vam ser el fred intens que ens acull com una benedicció espiritual al sortir de la missa del Gall. Un reclam de la natura, un desig de compartir la fredor que després foragitarem amb la calidesa d’una casa que ja s’ha esvaït.