Després de gairebé un any, el Govern pot esgrimir una reforma laboral acordada amb els sindicats i la patronal. Després d’una llarg periple durant una part del qual el protagonisme se’l va emportar la definició o denominació del que s’anava a fer (que si derogació, que si canvi, que si reformulació...), les tres parts poden ‘vendre’ un èxit, malgrat que cap ha aconseguit el 100% del que perseguia. Aquesta, de fet, és l’essència de qualsevol acord entre parts que defensen posicions diferents, per no dir oposades. Una cosa que s’ha demostrat reiteradament possible en el diàleg social (amb una dotzena d’acords) i que tan poc (o gens) veiem en la política.