Fa un any evocava ‘Aquell tió de Nadal’ (24-12-2020) i explicava que el Nadal confinat que ens disposàvem a celebrar em feia viatjar al Nadal de la meva infància, també ‘confinada’. Era un altre confinament, sense el Pare Noel, ni amics invisibles, ni pistes d’esquí ni grans superfícies. Passàvem les festes en la nostra bombolla familiar acompanyats de rituals que omplien l’atmosfera de felicitat: l’arribada del tió, la construcció del pessebre, la missa del Gall, les nadales i la dècima de Nadal (la felicitació en vers que apreníem de memòria i recitàvem dalt d’un tamboret).