Mentre els nens de Sant Ildefons anaven cantant els números, el meu cor s’accelerava. Cap a la cinquena bola em faltava l’aire com si hagués llepat el llit d’un malalt de covid, variant beta. Era el ‘match point’ de la pel·lícula de Woody Allen: l’última pilota toca a la xarxa i, durant una fracció de segon, pot passar qualsevol cosa. Però el nen va cantar el número correcte i el diable havia fet girar els bombos daurats per a mi. Un tros de paper rectangular, comprat en una gasolinera de Lugo i posat a la nevera amb un imant de les cases penjants de Conca, havia cobrat el valor d’un bitllet de milió i mig d’euros, gràcies al conjur de cinc orfes endiumenjats. La diferència entre un xec en blanc per ser ric i un tros de paper higiènic és un cor.