Aquesta és la vuitena edició de la convocatòria que, el 2014, van posar en marxa l’Observatori de Neologia de la UPF i l’Institut d’Estudis Catalans per proclamar solemnement el neologisme de l’any, la paraula que, d’alguna manera, identifica una època concreta. Té raó Judit Freixa, una de les coordinadores de l’estudi/votació popular, a l’afirmar que aquests vocables que ens han envaït, que s’han anat imposant al llarg dels dies, «ens diuen què ens interessa, què ens passa, què ens preocupa o què ens il·lusiona». Un retrat conceptual del moment, un signe dels temps, una reducció a la mínima expressió del paisatge en el qual vivim. Aquest any ha guanyat ‘negacionisme’, que és una manera de constatar que ens ha tocat compartir la fe científica amb la irracionalitat conspiranoica. Des del 2014, han triomfat ‘estelada’, ‘dron’, ‘vegà’, ‘cassolada’, ‘sororitat’, ‘emergència climàtica’, ‘animalista’ i, per descomptat, el 2020, ‘coronavirus’. Símbols, invents, tendències, reivindicacions polítiques, pors que han marcat el nostre món. No deixa de ser un joc però ens diu com som, ens retrata com a societat. També hi ha velles paraules que ho fan. Desconcert, per exemple, o fragilitat.
Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Paraules noves i paraules velles
Els vocables que ens envaeixen són un retrat conceptual del moment, un signe dels temps, una reducció a la mínima expressió del paisatge en el qual vivim
Temes:
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit