Un dels arguments habituals a favor de la independència és la defensa del català. La idea d’un país amb una sola llengua oficial resulta temptadora per a alguns. Assumim-ho, és cert. El català tindria millor salut regnant en solitari. Esborrem de cop segles de llengües compartides. Posats a fer, agafem embranzida. Fora el problema de les escoles: ¡obliguem a utilitzar només el català! Que és una manera de prohibir el castellà. ¿Ens conformem amb les aules? Seguim amb el carrer, la feina... Però, ¿què fem amb els treballadors que no dominen el català? Està clar: ¡acomiadats! I no val fer trampes. Sense compassió amb aquestes cuidadores o netejadores invisibles. Tot i que, ¿per què aturar-se allà? Ja que parlem de neteja... Es podria realitzar exàmens a tots els no nascuts a Catalunya. Qui no arribi al nivell, ¡expulsat! I sense miraments. No importen els anys de residència. No hi ha compassió per als colons.