Jugar és part intrínseca de la naturalesa humana. En siguem conscients o no, el joc és un element indispensable de les nostres vides, perfectament integrat en les accions més mundanes, passant desapercebut en les tasques de la rutina adulta. Però l’esperit formatiu dels jocs no ens abandona mai, per molts anys que hàgim passat barallant-nos amb la vida. I, de tant en tant, ens descobrim absorts en una narrativa interactiva en què ens perdem sense voler-ho, atrapats en repeticions sistemàtiques que alliberen la imaginació alhora que ens ancoren en el moment. Al jugar processem quantitats ingents d’informació a un ritme frenètic, sense adonar-nos-en.