Una esquerda terrible oberta entre els meus peus. Aquesta és la imatge recurrent que em provoca la paraula bretxa. La trobem sovint en els titulars. La bretxa salarial, la bretxa en el reconeixement científic, la bretxa en les cúpules directives, la fractura digital de gènere... Fa unes setmanes, un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa advertia que Espanya, juntament amb Itàlia, registra la bretxa més alta a Europa entre la fecunditat desitjada i la real. Les dones espanyoles desitgen tenir dos fills, però la mitjana real és d’1,2. I les esquerdes sota els peus ja dibuixen camins impossibles, terrenys prenyats de trampes, abismes a cada cantonada.