Mesa de Diàleg Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Gambit de referèndum

Reconeguts els dos governs com a interlocutors, s’augura un escenari de gran complexitat estratègica per raó del que s’hi jugarà

Pedro Sánchez sempre es negà a reconèixer l’existència d’un conflicte polític entre el Regne d’Espanya i Catalunya. Cada vegada que els representants d’ERC li ho argumentaven des del faristol, responia negant-ho i retraient-los utilitzar sempre el mateix discurs. Pretenia, no obstant, que s’ignorés que ell també, alhora, utilitzava el mateix argument: «El que existeix, a Catalunya, és només un conflicte de convivència entre catalans». De fet, havia preferit convocar unes eleccions a l’abril del 2019 abans que reconèixer el conflicte i la imperiosa necessitat d’establir un diàleg/negociació. Cal recordar, en aquest sentit, que el PSOE va rebutjar fins i tot la proposta de Carmen Calvo d’introduir un «relator» (arran de la condició republicana de presència d’un mediador a canvi d’aprovar els Pressupostos) en les posteriors reunions que s’havien de fer per donar continuïtat a la primera Mesa de Diàleg celebrada entre els governs de Torra i Sánchez al palau de Pedralbes el desembre del 2018. Trobada que va provocar una revolta en el grup parlamentari socialista, el crit a sometent de Felipe González i d’Alfonso Guerra, perquè en el comunicat conjunt posterior a la reunió s’afirmava voler avançar cap a una solució sota el paraigua de la seguretat jurídica sense fer esment específic al text constitucional. La convocatòria de la manifestació de Colón per part del trio Casado-Rivera-Abascal va fer la resta.