Un arqueòleg entre llibres

Carina Casanovas conserva les fotos en un lloc segur, i amenaça de publicar-les. Em va entabanar per mitjà de dons: una partida d’antics llibres de temàtica darwinista. «N’hi ha molts més», va dir. Als Encants Vells de Barcelona havien aparegut centenars de volums sobre evolució; i cap allà ens vam dirigir. L’estampa vorejava l’obscè: piles de llibres s’escampaven per terra. ¿Com explicar als venedors que aquella gran biblioteca va haver de ser reunida amb molt esforç per algú... Semblant a mi? Vaig notar una suor freda i vaig imaginar el malson dickensià d’un nadal futur, i jo en la pell de Mr. Scrooge. ¿L’advertència sobre com podia acabar, desnonada, la meva estimada biblioteca? Mai abans vaig gosar trepitjar un llibre, i no ho faria ara. Havia de profanar la fossa comuna –una extensa capa de llibres– però amb respecte. Per la qual cosa, igual que en els jaciments arqueològics, em vaig ajupir i, de quatre grapes, vaig excavar els estrats bibliogràfics. Els meus genolls escalaven muntanyes d’obres luxosament enquadernades i vaig ficar el nas entre volums de Darwin, Wallace, Haeckel, Lamarck, Buffon... Els vaig demanar perdó per una gosadia així. Vaig reptar i vaig gatejar abstret fins a descobrir, amb horror, que una riallera Carina immortalitzava el moment. Existeix un primer pla del meu cul mentre rendeixo homenatge a una vella reimpressió de ‘L’origen de les espècies’, i en una altra miro amb cara de sorpresa a la càmera. Recorda, en mode lleig, l’expressió de Cary Grant –al fotograma final d’‘Historias de Filadelfia’ – quan un paparazzi el caça al costat de Katherine Hepburn. La foto del delicte. L’arqueòleg submergit en una estratigrafia de llibres i espoliant el tresor d’una o un col·lega evolucionista anònim. L’acte de carronyaire que es va repetir a la Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern de Barcelona; alguns ens vam llançar a la caça –rescat– de la biblioteca de Javier Reverte. Un viatger o una viatgera se’n va, i una biblioteca es desintegra. L’amic Jacinto Antón sap de què parlo. A ‘Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall’, el Dr. Jones li comenta a un alumne que no només es fa arqueologia a la biblioteca, que també és molt important el treball de camp. ¿I quan els dos terrenys es fonen? Tocat amb fedora, fa anys que perforo el terreny buscant el nostre passat, tot i que a les biblioteques s’esdevenen històries igualment increïbles. Per exemple, setmanes enrere, a l’Ateneu Barcelonès em vaig fixar en dos llibres que manipulava la bibliotecària; un d’ells estava obert i, de reüll, vaig entreveure la làmina amb ‘pterosaures’. Va vèncer la meva curiositat, més quan vaig llegir en lletres capitals: H.G.Wells. ¿Una rara edició de ‘La màquina del temps’? No. La Laura catalogava: ‘The Outline of History. Being a Plain History of Life and Mankind’, coordinada pel Wells en persona. «Però no hi figura l’any de publicació», es va lamentar. Era un cas per al combo Jordi Jones + Jordick Holmes. Vaig fullejar l’obra i vaig donar amb un fantàstic i desfasat capítol sobre l’origen de l’ésser humà; això va despertar el Gollum que porto dins: «Roba’l, emporta-te’l... ¡el meu tresor!». Per sort, encara sent agnòstic, sempre acato el següent manament: «‘Hai excomunion’ reservada a sa santedat contra qualssevol persones, que traguessin, distraguessin, o de qualsevol altra manera perdessin algun llibre, pergamí o paper d’aquesta ‘bibliotheca’». Wells va viure entre 1866 i 1946, de manera que, al tractar-se d’una obra editada a Londres, ràpidament vaig buscar un fòssil director clau per a l’Anglaterra de l’època: l’‘Home de Piltdown’. Aquest hominin extint, de bressol anglès, va ser publicat el 1912, i es va convertir en la gran esperança per a tots els que creien que la humanitat responia a un noble origen europeu. I ¡bingo! Al capítol es parlava del neandertal –espècie proposada el 1863– i de la troballa de Piltdown. El 1950, quatre anys després de la mort de Wells, aquest fòssil va ser desemmascarat: va resultar ser un frau científic orquestrat per eclipsar la gènesi simiesca i africana de la humanitat proposada per Darwin. En definitiva, li vaig dir a la Laura que el període temporal del llibre de Wells s’havia de situar no abans del 1912 i no més tard de 1946. És bonic sentir-se com un primat arqueòleg nòmada i rata de biblioteca alhora.

Un arqueòleg entre llibres

És genial perforar el terreny buscant el nostre passat, però a les biblioteques s’esdevenen històries igualment increïbles

El més llegit