El 15-M xilè acaricia el poder

La segona transició que Xile va iniciar fa dos anys al carrer està a prop d’arribar al poder. El que va començar l’octubre del 2019 com una protesta per la pujada del preu del bitllet de metro es va transformar en una mobilització contra el sistema ultraliberal que va potenciar la pobresa i la desigualtat. Va ser una revolta sense líders, com el 15-M, que va posar en perill la institucionalitat pactada que va reemplaçar la dictadura d’Augusto Pinochet el 1990. D’aquella lluita van emergir Gabriel Boric i altres joves encarregats d’articular una sortida a les protestes. Va ser un procés similar al del primer Podem (2014-2015) que va posar en doina el tauler espanyol, instal·lat en un altre tipus d’institucionalitat pactat amb el tardofranquisme. Podem i la plataforma de Boric tenen els mateixos orígens i referents, tot i que avui és més a prop de les tesis d’Iñigo Errejón. Perquè el cercle de la segona transició xilena es tanqui diumenge, a la segona volta de les eleccions presidencials, ha de guanyar Boric. El contrari seria un retrocés de conseqüències imprevisibles. Dues de les enquestes que circulen entre polítics i periodistes li atorguen un lleuger avantatge. Una tercera prediu una victòria còmoda. Kast, a prop de Vox No es poden descartar sorpreses. Des que el vot va deixar de ser obligatori, l’abstenció és una força silenciosa que oscil·la entre el 22% i el 28%. També és important la volatilitat del vot, una cosa que els sondejos no detecten. El candidat ultraconservador José Antonio Kast promet ordre, la defensa de la pàtria i de la família. És una música que agrada als grans i al sud del país, molt afectat per una crisi interminable. Kast defensa el llegat de Pinochet i navega en aigües del trumpisme, però seria un error comparar-lo amb Bolsonaro. Més que un perdonavides sembla un capellà, algú més sofisticat i perillós. És un ultracatòlic que rebutja el feminisme, l’avortament i les lleis LGTBI. Juntament amb Kast, el president sortint, el conservador Sebastián Piñera, sembla un centrista. En realitat sempre es va comportar com l’ovella negra de la dreta pinochetista. Si Gabriel Boric recorda el primer Podem, el seu rival a les urnes és a prop de VOX. Lluita pel vot moderat El resultat de la primera volta va ser molt ajustat. Va guanyar Kast amb un 27,9% contra el 25,8% de Boric. Tots dos han lluitat en els últims dies per atraure’s el vot moderat. Tot i que Kast ha començat a parlar de la dona i del medi ambient, forçat per la dreta moderada, qui millor ho ha fet ha sigut Boric, que s’ha esforçat a oferir una imatge presidencial. Per donar seguretat s’ha envoltat d’assessors econòmics dels governs de la Concertació. Una periodista xilena diu: «És com si Podem tingués els mateixos assessors de Felipe González». La candidatura de Boric és el fruit del pacte entre el Partit Comunista i el Front Ampli. Els comunistes xilens tenen dirigents joves molt bons, com Camila Vallejo, però encara no han iniciat la seva transició: continuen ancorats al món precaiguda del Mur de Berlín. El Xile actual no té res a veure amb el que va aixecar Salvador Allende el 1970. Malgrat que han perdut visibilitat en la candidatura, els comunistes són la força dominant. Els socialistes confien en què Boric es socialdemocratitzi del tot si arriba a La Moneda. La Constitució de Pinochet, punt de partida de la primera transició, i que va ser corregida amb 50 esmenes posteriors, deixarà pas el juliol del 2022 a una nova Carta Magna. Aquest canvi va ser un èxit del moviment del 2019. El nou Congrés, votat el mateix dia de la primera volta presidencial, està molt igualat. Ningú disposa d’una majoria per imposar les seves tesis. La cultura del pacte serà necessària. Ni Kast ni Boric tindran mà lliure, però la victòria d’un o d’un altre influirà en l’ambient i podria afectar els treballs de l’Assemblea Constituent. Una cançó de Víctor Jara Arriba una nova generació, canvia l’escenari, les normes i el llenguatge. A Boric el recolza tota l’oposició, inclosos els democristians, els més renuents que han anunciat que no entraran en el seu Govern. No és el seu candidat, el consideren el mal menor. També ha rebut el recolzament de centenars d’intel·lectuals. Tots són conscients del que hi ha en joc. Triï una cançó de Víctor Jara, assassinat per la dictadura el 1973, per escoltar-la quan se n’anunciï el resultat. Si guanya Boric, li servirà de banda sonora igual que a milers de demòcrates a tot el món; i si perd, l’ajudarà a digerir el revés amb una bona dosi de nostàlgia.

El més llegit