UE: Fermesa, descoordinació i paràlisi

La cimera europea, conclosa aquest divendres a la matinada a Brussel·les, ha mostrat fermesa davant Rússia. Però una vegada més també ha evidenciat la persistent descoordinació dels Vint-i-set davant la pandèmia del coronavirus i la incapacitat dels líders de la Unió Europea (UE) de consensuar una solució per frenar l’escalada dels preus de l’electricitat, que perjudica greument els ciutadans i les empreses i que amenaça la recuperació econòmica. En un exemple de la nova voluntat de la UE d’actuar amb sobirania estratègica i assumir una responsabilitat més gran en la seguretat europea, els Vint-i-set han consensuat amb rapidesa una resposta ferma a l’amenaça per a l’estabilitat que suposa l’acumulació massiva de tropes per Rússia a la seva frontera amb Ucraïna, sense afegir estridències innecessàries que contribueixin a agreujar una situació ja molt tensa. Els grans països d’Europa Occidental van aconseguir que es recolzés el seu enfocament realista d’advertir Moscou que «qualsevol nova agressió militar contra Ucraïna tindrà una resposta d’enormes conseqüències i sever cost», sense detallar anticipadament quines serien aquestes represàlies, com demanaven més bel·ligerants Polònia i els països bàltics. El Consell Europeu va advocar per una desescalada diplomàtica i reactivar les negociacions del format Normandia (Alemanya, França, Ucraïna i Rússia) per aplicar els Acords de Minsk per resoldre el conflicte d’Ucraïna. Però el desinterès mostrat els últims anys per Alemanya i França a revitalitzar aquestes negociacions semblen haver-se decantat a Moscou per apostar ara per una negociació directa amb els Estats Units, estimen mitjans diplomàtics, en especial davant l’escassa influència demostrada per la UE perquè Kíev accepti avançar en els aspectes polítics dels Acords de Minsk. Els Vint-i-set van acordar establir una visió estratègica comuna «ambiciosa i viable» en política exterior, seguretat i defensa, que augmenti la capacitat de la UE «per actuar de manera autònoma», tot i que caldrà esperar a la cimera del març del 2022 perquè es concreti i es ratifiqui el text definitiu de la Brúixola Estratègica que elabora el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Falta de coordinació Lamentablement, la cimera ha evidenciat que després de dos anys de pandèmia els Vint-i-set continuen actuant de forma descoordinada en el control de viatgers i tenen dificultats per reaccionar de forma ràpida i consensuada als nous desafiaments, com la variant òmicron. Itàlia, Irlanda, Portugal i Grècia han decidit unilateralment reclamar un certificat negatiu PCR de covid per entrar al país a més del certificat de vacunació i França ha tancat la frontera a l’arribada de persones des del Regne Unit tret que sigui per viatges «imperatius». S’hi suma el problema de tenir a la UE sis països amb menys del 60% de la població totalment vacunada: Bulgària, Romania, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia i Polònia, segons les dades del 15 de desembre de la base Our World in Data de la Universitat d’Oxford. La cimera europea va fracassar totalment en la qüestió essencial de l’escalada incontrolada dels preus de l’electricitat que ha disparat la inflació a la UE i ha obligat el Banc Central Europeu (BCE) a retallar els estímuls econòmics malgrat les incerteses de la recuperació i la recrudescència de la pandèmia. Els desacords en matèria energètica, on es van sumar les discrepàncies sobre l’energia nuclear i la taxa del carboni, van ser tan pronunciats que el tema va quedar exclòs de les conclusions, malgrat que és un dels principals problemes quotidians dels ciutadans i les empreses. El disfuncional sistema de fixació del preu majorista de la llum fa que la unitat més cara i l’última que es necessita per completar la demanda en fixi el preu, tot i que la seva aportació sigui marginal. Això condueix que ara, que la UE produeix més electricitat de fonts renovables que els últims 30 anys, el preu de l’electricitat bati rècords: 309 euros el megawatt hora a Espanya el 17 de desembre, 329 a Itàlia, 338 a Alemanya i 341 a França. Espanya, França, Itàlia, Grècia i Romania reclamen reformar el sistema de preus de l’electricitat, però ensopeguen amb l’oposició d’Alemanya, els Països Baixos i Àustria. Aquests països han sigut els més crítics amb la política d’estímuls del BCE i els defensors més grans del control de la despesa pública. Ara la pujada de la inflació els serveix de coartada per justificar un fre en la despesa pública anticrisi.

UE: Fermesa, descoordinació i paràlisi

Els Vint-i-set mostren amb fermesa a Rússia la seva voluntat de sobirania estratègica, però continuen descoordinats davant la pandèmia i fallen als ciutadans i les empreses amb la seva paràlisi davant el gran augment del preu de la llum.

El més llegit