Això no és el Dragon Khan del primer tripartit, sinó una cosa encara pitjor, una baralla de dos púgils damunt d'un ring. JxCat busca el fetge d’ERC amb una implacable i progressiva insistència i els de Junqueras es limiten a parar els cops. Potser sí que d'aquesta manera es pot governar. Això cada conseller s’ho sap. El problema és que les accions del Govern, suposant que n’hi hagi, s’oculten rere la cara invisible de la comunicació. La ciutadania només rep notícies sobre temes que no són de govern, sinó de postprocés. Els focus de l’atenció pública catalana se centren, per una banda, en la confrontació que Junts predica però empeny ERC a practicar, mentre s’absté de donar exemple. Per l’altra, en la polèmica sobre la gratuïtat del suport d’Esquerra als Pressupostos i les escorrialles de peixet al cove amb què Rufián i companyia es donen per satisfets.