El Govern espanyol acaba de moure fitxa per a un nou sistema de finançament autonòmic, caducat des de fa set anys. La proposta presentada, i que ha d’incidir en el suposat nou sistema, s’elabora de moment entorn del concepte de població i despoblació i de les necessitats de despesa de les comunitats autònomes. I així aprofundeix, segons la meva opinió, en les confusions que envolten el finançament autonòmic. Això és el que el mateix director de Fedea, Ángel de la Fuente, ha denominat com un ‘petit Frankenstein’. Aquest engendrament prové del joc de diferents fons i subfons, que tenen vida pròpia i evolució erràtica, de manera que el resultat és fill de moltes mares i no permet reconèixer cap pauta robusta per a allò engendrat. Ara, des del manteniment de la unitat del règim comú, incapaç d’acceptar un mínim de diversitat autonòmica amb l’excepció dels bascos, que davant totes les envestides preserven els seus privilegis, ‘s’inventa’ un nou indicador. La població ajustada amb variants múltiples. Cal notar que, al contrari del que alguns diuen, no es tracta d’una estimació refinada que fa l’Administració central de les necessitats de despesa de cada comunitat. Simplement, fixa un nou criteri de repartiment, sigui quina sigui la quantitat de recursos que el Govern central vulgui distribuir en favor de les comunitats autònomes sobre la base poblacional, que no té a veure amb les necessitats de despesa autonòmica. Tampoc és la població ajustada un indicador millorat del cost relatiu de proveir un mateix servei (i menys encara ‘uniforme’) sobre el territori. En el millor dels casos, serà un indicador de la pressió de la demanda que exerceix la població teòrica, i no la real o efectiva. Cap referent es té en compte, des de l’oferta, de quant costa un mateix servei sobre la geografia, donats els seus preus relatius, i no hi ha cap notícia sobre millorar la responsabilitat fiscal. Fins i tot en el supòsit que l’esforç de mostrar dades i maneig estadístic valgués com a solució a l’entrellat en què es troba el finançament territorial, just és dir que tots, repeteixo, tots els ajustos proposats són discutibles. Ja veuran, en la mesura que es coneguin els seus efectes en els recursos de cada comunitat, com sortiran experts ‘de bandera’ amb al·legacions que atacaran ja sigui el càlcul, les ponderacions o les definicions de les variables, i reclamaran nous compromisos per preservar l’statu quo. Un viatge per no arribar enlloc.