No sé si saben el que passa en una aula de P5. Ho repeteixo: P5, una classe amb nens de cinc anys, esponges que poden accedir als primers coneixements amb la simple osmosi que té lloc, sense consciència, mentre fan psicomotricitat, quan es refugien als racons de pensar o quan comencen a portar el ritme d’una cançó. A P5, que no és un ensenyament obligatori, no hi ha classes planificades. Els mestres no diuen als nens de cinc anys: «Ara, Geografia i, després del pati, tocarà Matemàtiques i, a la tarda, Sintaxi». No va així. L’educació, a Infantil, és un contínuum de propostes entremesclades amb què es posen els fonaments perquè el nen, quan entri a Primària, comenci a assumir la seva maduresa amb més rigor acadèmic. I no es poden fragmentar en percentatges.