Quantes vegades no hauran estat vostès al cine o al teatre volent que la història que els expliquen no s’acabi mai, que es dilatin les hores, que s’aturi el món i que ningú els arrenqui del lloc i temps en què estan sent feliços. També passa el contrari, per desgràcia: quantes vegades no hauran volgut que s’acabi el turment, que s’abaixi el teló al més aviat possible o que ja falti poc per a la paraula ‘fi’. Perquè el primer supòsit tingui lloc amb més freqüència que el segon només s’ha d’encertar en l’elecció, basant-se en el mateix criteri i en la garantia d’experiències anteriors o buscant consell en els crítics de confiança i els amics de provada solvència al respecte. No pretenc substituir uns ni altres. Tampoc adjudicar-me un crèdit que no em correspongui. Acudeixo, simplement, a la confiança generada entre vostès i jo al llarg d’aquestes trobades setmanals.