El conseller d’Economia, Jaume Giró, va anunciar dijous una rebaixa de la tarifa autonòmica de l’IRPF amb especial incidència en les rendes més baixes (fins a 12.000 euros de base liquidable), però que afectarà també els contribuents amb ingressos de fins a 35.000 euros anuals, que suposen el 80% del total. Per a les rendes de fins a 12.000 euros es rebaixarà la tarifa d’un tipus del 12% fins al 10,5%, amb un estalvi per a tots els afectats entre 52 i 104 euros en la declaració de la renda del 2022, la que es presentarà el 2023. Per a les rendes més altes hi haurà un lleuger increment de la pressió fiscal, en cap cas superior al 0,7% (fins a uns 80 euros), segons la conselleria. La Generalitat deixarà d’ingressar per aquesta reforma uns 19 milions d’euros.
Aquesta rebaixa, que s’ha d’aplaudir perquè afecta les rendes més baixes, és, en realitat, l’actualització d’una altra que el Govern va intentar l’any passat, però que va ser tombada pel Tribunal Constitucional per invasió de competències i perquè va considerar inconstitucional l’elevació del mínim exempt per fer la declaració de la renda. En aquesta reforma, el Govern està convençut de la seva legalitat, perquè les comunitats autònomes poden modificar les tarifes i els trams, que és el que fa la Generalitat, al rebaixar el tipus i crear dos nous trams, elevant-los de set a nou.
Tot i així, Catalunya continuarà sent la comunitat amb el tipus mínim més alt de totes les autonomies: el nou, del 10,5%, se situa un punt per sobre del mínim estatal i dos punts més que el que acaba d’aprovar la Comunitat de Madrid, que serà del 8,5%. L’Assemblea de Madrid va aprovar el mateix dijous una reforma fiscal amb una rebaixa que tindrà un impacte de 300 milions, 15 vegades més que la catalana. En contrast amb la rebaixa a Catalunya, que afecta les rendes més baixes, la de Madrid és universal i, tot i que la comunitat presidida per Isabel Díaz-Ayuso assegura que beneficia les rendes més baixes (s’estalviaran el 5,5% i les altes el 2,75%), en xifres absolutes les més beneficiades són les rendes més altes (500 euros de rebaixa per a una renda de 100.000 euros, davant 62 per a una renda de 12.450 euros).
La Comunitat de Madrid es pot permetre abaixar els impostos autonòmics (són els més baixos d’Espanya) pel que Catalunya i el País Valencià consideren l’‘efecte capitalitat’, els beneficis que porta associat ser la capital d’Espanya, seu del Govern, de grans empreses, de tota mena d’organismes i de la majoria dels funcionaris, entre altres avantatges. És el que el president valencià, Ximo Puig, qualifica d’‘efecte aspirador’ de recursos. En realitat, com denuncia l’esquerra madrilenya, Madrid practica un dúmping fiscal i després la seva presidenta es permet donar lliçons i presumir que eliminarà tots els impostos autonòmics, per la quinzena que hi ha a Catalunya.
La Comunitat de Madrid, igual com proposa el PP per a tot Espanya, no deixa d’insistir en la rebaixa indiscriminada dels impostos, en contra de què defensen els organismes econòmics internacionals, quan la pandèmia de la covid-19 segueix castigant el món, que s’ha de centrar en la recuperació econòmica després de la recessió provocada pel coronavirus.