Tinc una filla de nou anys que està fins als ovaris que el seu germà d’onze la mortifiqui. El seu concepte de la justícia i les seves reserves de paciència fan que salti sovint i es defensi, de vegades amb paraules, però també amb respostes que evoquen passatges de la sèrie ‘Antidisturbios’. Més enllà de les molèsties que a la seva mare i a mi ens provoquen aquestes baralles, tenim pocs dubtes que la Lucía és raonablement feliç i té forces per tirar endavant en la vida. L’Iván, també, perquè és llest i bona gent, tot i que amb aquesta vena de cabronet que li surt de vegades. Ganes de fer-se notar. I no obstant, amb edats tan primerenques, ja ens hem d’esforçar perquè la nena no es resigni al que diu el nen. Nosaltres, sens dubte, no l’hi hem ensenyat.