Recordin això: El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc és un muntatge excepcional i serà vist, amb el temps, com una referència inexcusable del teatre català del segle XXI. Pot semblar exagerat, però no ho és. Es va estrenar fa uns dies a Temporada Alta i farà estada al Romea d’aquí uns mesos. Dirigit amb delicadesa per Xavier Albertí, partint d’una exigència extrema, minimalista, escenari buit i negre, amb un sol focus, només amb una petita i simbòlica taca vermella al fons, sense més atributs que la robustesa del text de Josep Maria Miró, explica les històries d’un poble que podria ser qualsevol poble rural, tancat, hipòcrita, amb pecats i culpes i redempcions, esquerp, amb un passat tèrbol.